PLANETA TERRA

dilluns, 15 de novembre del 2010

LES GRANS DESCOBERTES

Pel·lícula: "1492: La Conquista del Paraíso"

ELS DARRERS SEGLES DE L'EDAT MITJANA

L'EXPANSIÓ CATALANA PER LA MEDITERRÀNIA

L'ÈPOCA DEL GÒTIC

EL TEMPS DEL ROMÀNIC

L'ÈPOCA FEUDAL PAPER DE L'ESGLÈSIA

Pel·lícula: " En nombre de la rosa"

L'IMPERI FRANC I CAROLINGI LA MARCA HISPÀNICA

L'ISLAM

EDAT MITJANA: EL CAMP - PAGESOS I SENYORS LES CIUTATS - ARTESANS, MERCADERS I CIUTADANS HONRATS

LA DECADÈNCIA DE ROMA

ROMANITZACIÓ LA LLATINITZACIÓ

EGIPTE FENICIA - CARTAGO - CRETA

MESOPOTÀMIA - ASSIRIA - CALDEA

POBLES COLONITZATS: - TARTESSIS - CELTES - ÍBERS

TARTESSIS

Característiques
Els tartessis van desenvolupar una llengua i escriptura distinta a la dels pobles veïns, i varen tenir influències culturals d'egipcis i fenicis. Les influències fenícies són clares, ja que es pot dir que Tartessos és la aculturació de les gents indígenes per part dels fenicis. Aquesta teoria es recolza en les cronologies de colonització i en les restes arqueològiques, com ceràmiques de reticle brunyit, de vernís vermell i les representacions religioses, que clarament fan referències a deesses orientals com Astarté, notant que les lletres t-r-t s'assemblen clarament a Tartessos, i déus com Baal o Melkart (que sota la seva forma de bou apareix representat en nombroses ocasions). No és segur que existís una ciutat d'aquest nom, atès que encara no s'ha trobat la seva ubicació. Encara que estan perfectament documentats altres poblats al llarg de la vall del Guadalquivir, territori d'expansió dels Tartessis.
La seva probable capital, potser, va ser Turpa, en el lloc que avui ocupa El Puerto de Santa María, a la desembocadura del Guadalete. Del tòpònim Turpa, l'arrel del qual és "t-r", sortirien totes les formes de Tartessos. Probablement, la ciutat i la civilització ja existien abans del 1000 aC dedicades al comerç, la metal·lúrgia i la pesca, però no en la forma que coneixem com el Tartessos clàssic.
La posterior arribada dels fenicis i el seu establiment a Gadir (actual Cadis) tal vegada estimulà el seu imperialisme sobre les terres i ciutats de l'entorn, la intensificació de l'explotació de les mines de coure i argent (Tartessos es va convertir en el principal proveïdor de bronze i argent de la Mediterrània), així com la navegació fins a les illes Casitèrides (les Illes Britàniques o més concretament les illes de Scilly), d'on van importar l'estany necessari per a la producció de bronze, encara que també ho obtenien pel rentat de sorres estanníferes. La seva forma de govern era la monarquia, i posseïen lleis escrites en vers sobre taules de bronze des de temps immemorial (Herodot parla de 6.000 anys).
Al segle VI aC, Tartessos desapareix abruptament de la història, segurament escombrada per Cartago que, després de la batalla d'Alàlia, li va fer pagar així la seva aliança amb els grecs. Uns altres diuen que va ser refundada, sota condicions poc clares, amb el nom de Càrpia. Els romans anomenaren a l'àmplia badia de Cadis Tartessius Sinus, però aleshores el regne ja no existia. Quan el viatger Pausànies va visitar Grècia al segle II aC va veure dues càmeres en un santuari d'Olímpia que la gent d'Elis afirmava que varen ser realitzades amb bronze tartessi. «Diuen que Tartessos és un riu a la terra dels ibers, arribant al mar per dues boques i que entre aquestes dues boques es troba una ciutat d'aquest mateix nom. El riu, que és el mes llarg d'Ibèria, i té marea, anomenat en dies mes recents Baetis, i hi ha alguns que pensen que Tartessos va ser el nom antic de Càrpia, una ciutat dels ibers».[1] El solar de Tartessos s'ha perdut i probablement està enterrat sota les canviants maresmes que han substituït als antics estuaris de la moderna desembocadura del Guadalquivir.
Actualment el delta fluvial ha estat bloquejat gradualment per una enorme llengua de sorra que s'estén des de Rio Tinto, prop de Palos de la Frontera, fins a la ribera oposada a Sanlúcar de Barrameda. L'àrea està protegida actualment i forma part del Parc Nacional de Doñana.
Entusiastes de la cosa tartèssia imaginen als tartessis tractant amb l'Atlàntida i relacionen fosques troballes amb la misteriosa Dama d'Elx. El nom del Carpio sobreviu en un lloc d'un dels meandres del Guadalquivir. De totes maneres, el nom ha estat associat al seu monument mes característic, una torre morisca erigida l'any 1325 pel constructor responsable de l'Alcàsser de Sevilla. Els jaciments més importants que es podrien considerar tartessis són els tresors del Carambolo, d'Aliseda, de Belvís de la Jara i la necròpoli de la Joya, a Huelva capital. A la Bíblia apareixen referències a un lloc nomenat 'Tarshish', també conegut com 'Tarsis'. En efecte, el Rei Salomó tenia a la seva disposició naus de Tarsis juntament amb les naus de Hiram. Les naus de Tarsis venien una vegada cada tres anys i portaven or, argent, ivori, micos i galls dindis reals.[2]
Aquest lloc s'ha relacionat amb Tartessos, encara que existeix una àrdua discussió sobre l'assumpte. Tot i que hi ha nombroses restes arqueològiques al sud d'Espanya, com el tresor del Carambolo, que es consideren pertanyents a la cultura tartèssia, la ciutat de Tartessos encara no ha estat trobada. El seu possible emplaçament ha estat objecte d'estudi per l'arqueòleg i hispanista alemany Adolf Schulten (1870-1960), que va morir sense veure complert el seu somni de trobar la ciutat.
CELTES
En temps antics els celtes que van arribar cap al 1200 aC a Europa i cap al 900 aC a la Península Ibèrica, eren un cert nombre de pobles interrelacionats entre ells que habitaven a Europa central; tots aquests pobles parlaven llengües indoeuropees indicatiu d'un origen comú. Avui, el terme "Celta" s'utilitza sovint per descriure la gent, les cultures i llengües de molts grups ètnics de les illes Britàniques, de França a la regió de la Bretanya, i d'Espanya, de Galícia i Portugal a la regió de Minho. Tanmateix tribus o nacions, com els Atrebates, Menapii, i Parisii, des de regions celtes de terra ferma, incloent-hi la Gàl·lia i Bèlgica, se sap que es van moure cap a Gran Bretanya i Irlanda i contribuint al creixement d'aquelles poblacions. L'ús del terme celta per referir-se a gent d'Irlanda i Gran Bretanya sorgeix al segle XVIII.
Els grecs, els van anomenar primerament "hiperbòris"; després van ser anomenats keltoi o gent oculta, que prové del grec Hecateu el 517 aC.
No és pot parlar d'un Estat pròpiament celta, ja que cada zona tenia el seu líder, i sent els celtes un poble guerrer com eren, sempre hi havia rivalitats entre ells.
SOCIETAT I CULTURA
Quant a la dona a la societat, estava molt ben considerada, ja que no hi havia el masclisme d´altres pobles de l'època, com els romans. Al contrari, les dones celtes feien el servei militar i anaven a la guerra. Eren inclús més bones a la batalla que els homes, o així ho explica Juli Cèsar, segons el qual la batalla estava perduda si hi acudien les dones celtes. Es podien casar amb qui elles desitgessin, i podien rebutjar fins i tot a prínceps i grans guerrers. Un cop casats, a la parella manava el que tenia un rang guerrer més elevat i més possessions. Com les dones celtes podien anar a la guerra i heretar terres (fins i tot tenint germans barons), hi havia matrimonis en els quals manava la dona i matrimonis en els quals manava l'home.
Va haver-hi moltes reines celtes importants, així com grans guerreres, druideses.
El divorci existia en la societat celta. A més, abans del casament "per tota la vida" (ja que no s'acostumava a trencar) n'hi havia un altre que durava un any i un dia, durant el qual la parella convivia en la mateixa casa i decidia si volien casar-se per sempre o no volien renovar el matrimoni.
Estaven totalment a favor de les relacions sexuals prèvies al matrimoni, fet que astorava els romans i altres pobles que van estar en contacte amb ells.
LLENGUA
Hi ha tres hipòtesis per explicar el naixement del protocelta. La primera afirma que es va desenvolupar al període de la Cultura de La Tène a partir del contínuum dialectal parlat al continent europeu. Una segona teoria proposa que va sorgir amb la segona onada de migracions indoeuropees cap al 2400 aC. La tercera, per contra, sosté que va sorgir amb la revolució neolítica, cap al 5000 aC.
Aquest protocelta es va fragmentar en dos grans grups, el continental i l'insular (parlat a Gran Bretanya i Irlanda), que donarien peu a les diferents llengües celtes posteriors.
IBERS

LA CIVILITZACIÓ CLÀSSICA: - LA CULTURA GREGA - LA CULTURA ROMANA

ROMA

GRECIA

Pel·lícula: " Troya "

POBLES CONQUERIDORS

POBLES COLONITZADORS

dimecres, 20 d’octubre del 2010

dimarts, 19 d’octubre del 2010

EL DANUBI ÉS BLAU ... O VERMELL

El Danubi és blau
tal com diu " l'Strauss "

Però el riu Llobregat
es amarronat
el Besòs es verd
i groc n'és el Ter
l'Ebre vist del mar
és blanc nuclear
i el Segre mirat
des d'un puig
és color de gos com fuig.
Aigües tèrboles
aigües tòxiques
clavegueres enciseres
aigües fètides
aigües pútrides
que gentils regueu
el clar país, el meu.
Hi ha rius d'un groc tinyós
n'hi ha d'un tornasol oliós
n'hi ha un caqui llefiscós
i és que de porqueria
n'hi ha de tots colors
Flairem els efluvis jolius
que fan els nostres rius
Cantem ensuman cara al vent:
quina catipen!
Cadàvers de gallina
i llaunes de tonyina
i raspes de sardina
és tot el bestià
que al riu s'hi pot trobar.
Com enyorem els pescadors
ara que han tocat el dos,
que de peixos si n'hi ha alguns
suren junts ben difunts.
Confiats amb el suc pudent
plè d'escuma detergent
i residus radioactius
papers, plàstics i preservatius.
Liquids patògens, detritius càustics
fluïds atòmics, bosses de plàstic.
Quin femer!
El riu Llobregat és amarronat
el Bessòs és verd i groc n'és el Ter
l'Ebre vist del mar és blanc nuclear
i el Segre mirat des d'un puig
és color de gos com fuig
Que de porqueria n'hi ha de tots colors!







TEMES D'ACTUALITAT.- DANUBI

La contaminación del vertido de lodo rojo llega al Danubio



Los equipos de emergencia trabajan en el río Raba, afluente del Danubio, para frenar el avance de los fluidos tóxicos.- Mueren los peces del Marcal, el primer río afectado por la contaminación.- El primer ministro húngaro dice que no se podrá volver a vivir en la zona más afectada


Los fluidos tóxicos provocados por el vertido de barro rojo tras la ruptura de una balsa con residuos de aluminio en Hungría han llegado al río Raba, afluente del Danubio. Los equipos de emergencia tratan de reducir el vertido en este río para evitar que llegue a una de las mayores vías fluviales de Europa. Pero, según la subdirectora de la Dirección General de Desastres de Hungría, Reka Becz, aunque la situación parecía controlada, con los últimos datos que muestran un grado de acidez de 9,3 en la confluencia del Raba y del Danubio, algo de contaminación está llegando al gran río europeo.



En la escala de acidez que va de 0 a 14 la vida se mueve siempre en las zonas centrales, lo más cerca del pH neutro, el 7. Los dos extremos (ácido o alcalino) son igual de peligrosos. El primer día el lodo tóxico alcanzó un pH de 13. El grado detectado va bajando y en la confluencia con el Danubio marcaba esta mañana 9,3. Según el responsable de las tareas de limpieza, Tibor Dobson, "lamentablemente no es una situación clara" y "no se puede descartar la destrucción de la fauna" en la cuenca del Danubio, ya que, aunque el pH del agua ha bajado desde el valor de 13, incompatible con la vida, aún está en un nivel que puede ser peligroso. Pese a esta cautela, Dobson ha destacado la importancia de que el pH del agua contaminada que ha llegado al Danubio tenga ya un valor de 9. Además, ha confiado también en que la disolución del lodo sea mucho más rápida en el gran río, al ser mucho más caudaloso que los afectados hasta ahora.

Alexa Antal, de WWF-Adena, se ha mostrado también optimista ya que los datos que maneja hablan de un pH por debajo de 10, "mejor de lo que se esperaba", ha indicado a la agencia Efe. "No sabemos la cifra exacta, pero los fluidos tóxicos se están diluyendo y creemos que no va a ser una catástrofe", ha añadido.

Dobson ha señalado que por el momento no hay datos de peces muertos en los ríos Raba y Mosoni-Danubio, pero ha reconocido que en el primer río afectado, el Marcal, han muerto todos los peces por la contaminación.

El primer ministro húngaro, Viktor Orban, ha asegurado que "no se puede vivir" en la zona del desastre. Orban, que está visitando los pueblos afectados, ha dicho que habrá que cercar y aislar las zonas más contaminadas de Kolontar, uno de los pueblos arrasados por la ola tóxica. "Es difícil encontrar las palabras, si esto hubiera ocurrido durante la noche, todo el mundo estaría muerto", ha manifestado. En su opinión, el desastre no pudo deberse a causas naturales. "Esta es una catástrofe sin precedentes en Hungría. Lo más probable es que se deba a un error humano. El muro [de la balsa] no se desintegró en un minuto, esto debería haberse detectado", ha subrayado.

Rumanía, en alerta

El lodo tóxico, ya en el caudal del Danubio, podría llegar el sábado a la provincia rumana de Mehedinti, cuya capital toma el agua de este cauce para el consumo humano. Florin Albei, director de la Prefectura de Mehedinti, ha indicado a Efe que el barro rojo podría alcanzar la localidad de Brazias, junto al Danubio, aunque ha confiado en que el lodo se disuelva antes. En cualquier caso, las autoridades han previsto ya la posibilidad de cortar el suministro de agua a Dobreta Turnu Severin, la ciudad de 100.000 habitantes que es capital de esa provincia y que bebe del Danubio. "El mayor daño sería para los peces, para la fauna y la flora de la zona", ha dicho Albei.

El vertido se inició el pasado lunes con la rotura de un dique que almacenaba barro rojo -una sustancia química tóxica, alcalina y corrosiva- en una empresa de aluminio cerca de la localidad de Ajka (160 kilómetros al oeste de Budapest). La rotura de la balsa provocó una inundación que ha barrido 40 kilómetros cuadrados entre tres condados (Veszprém, Györ-Moson-Sopron y Vas) y ha causado al menos cuatro muertos y 132 heridos. En la relación de damnificados, hay dos causas. Las víctimas mortales parece que lo han sido por ahogamiento. Las otras pudieron resultar afectadas por el contacto con el contenido del depósito.

La compañía propietaria de la fábrica de aluminio, Hungarian Aluminium Production and Trade Company, estudia si la causa del accidente fue un error humano, aparte de un aumento de la cantidad de líquidos en la balsa por las lluvias recientes. Las autoridades han ordenado a la empresa que detenga la producción de aluminio.



http://www.elpais.com/articulo/sociedad/contaminacion/vertido/lodo/rojo/llega/Danubio/elpepusoc/20101007elpepusoc_1/Tes



dijous, 30 de setembre del 2010

TEMES D'ACTUALITAT. Descobreixen el primer planeta potencialment habitable fora del Sistema Solar

Descobreixen el primer planeta potencialment habitable fora del Sistema Solar
Washington, 29 set (EFE) .- Astrònoms dels Estats Units han descobert el primer planeta fora del Sistema Solar que compleix amb les condicions de temperatura i gravetat per a ser potencialment habitable.
· Troben un planeta potencialment habitable prop de la Terra
· Vídeo: Descobreixen el primer planeta que podria ser ...
· Xina llança la seva segona sonda lunar en 61 aniversari de la República Popular
• El cosmonauta Skvortsov es va sentir decebut en ajornar el desenganxament de la Soyuz
· Més notícies sobre Astronomia
Aquest 'exoplaneta', segons han informat avui en una roda de premsa els responsables de la troballa, es troba al centre d'una "zona habitable", a una distància d'una estrella on rep suficient energia estel.lar per tenir aigua líquida en la seva superfície i, per tant, sustentar la vida.
L'habitabilitat d'un planeta depèn de diverses condicions, però l'existència d'aigua líquida i d'una atmosfera són dos dels més importants factors perquè existeixi vida.
En aquest planeta, a 20 anys llum de la Terra i en òrbita de l'estrella Gliese 581, els científics han detectat les condicions "adequades" de temperatura perquè hi hagi aigua, i de gravetat perquè existeixi una atmosfera.
"El planeta està a la distància correcta (de l'estrella) perquè hi hagi aigua, ni amb molta calor ni amb molt de fred, i amb una gravetat similar a la de la Terra perquè hi hagi una atmosfera", va explicar en una conferència un els científics a càrrec de la investigació, Steven Vogt.
El descobriment del planeta està detallat en un estudi que publicarà la revista Astrophysical Journal i que està basat en onze anys de recerca en l'observatori W M. Keck de Hawaii (EUA), finançada per la Fundació Nacional de Ciència dels Estats Units i l'agència espacial NASA.
La massa del planeta descobert és de tres a quatre vegades més gran que la Terra i, com la resta de planetes del mateix sistema, orbita gairebé en cercles. La seva trajectòria al voltant de l'estrella és de 37 dies.
Segons els científics, es tracta d'un planeta que es troba orbitant al voltant de l'estrella Gliese 581, en la constel Lliura, i és "probablement" rocós, amb una superfície ferma i amb suficient gravetat per mantenir una atmosfera.
Altres científics havien clamat abans el descobriment de dos planetes potencialment habitables al voltant d'aquesta mateixa estrella a les vores de la zona considerada adequada per viure.
A la part més propera i calenta a l'estrella, es va trobar el planeta "c" i en l'extrem més llunyà i fred, el planeta "d".
No obstant això, tan sols alguns astrònoms creien que el segon podia reunir les condicions per a ser habitat si tenia una atmosfera gruixuda i amb un efecte hivernacle fort que ho pogués escalfar.
En canvi, el nou planeta trobat, nomenat "Gliese 581 g", està just al centre de la zona considerada d'habitabilitat.
A més, un dels seus costats està sempre mirant a l'estrella i gaudint de perpètua llum del dia, mentre que l'altre costat mira cap al costat oposat de l'estrella i es troba en perpètua foscor.
La zona més habitable de la superfície del planeta seria la línia entre l'ombra i la llum, on hi ha un alba i un capvespre perpetus, depenent del punt d'observació.
En aquesta àrea coneguda com "terminator", "qualsevol forma de vida emergent tindria un ampli rang de climes estables per triar i evolucionar voltant", va assenyalar Vogt.
A més d'aquest planeta es va descobrir un altre orbitant en la mateixa estrella, pel que amb aquests dos troballes hi ha un total de sis planetes al seu voltant, el major nombre conegut en un sistema planetari a part del nostre Sistema Solar.
Els científics van augurar que a aquest descobriment seguiran molts més del mateix tipus en els propers anys perquè només falta "temps" per a demanar dades, i perquè van considerar "relativament aviat" la troballa, en al.lusió a 11 anys d'observacions.
"Aquest sistema és molt a prop i ho hem trobat tan aviat. Això vol dir que hi ha milers de milions més. Estem en una nova era de descobriments", va dir el coautor principal de l'estudi, Paul Butler.
Vogt es va aventurar a assegurar que "personalment" creu que "hi ha un 100 per cent de probabilitats que hi hagi vida" en aquest planeta, a causa tant a les condicions detectades com a la capacitat "agressiva" dels éssers vius a adaptar-se.
"És bastant difícil aturar la vida quan tens les condicions adequades", ha conclòs.
Al seu costat, Butler va preferir "no especular" i es va escudar en afirmar que la seva especialitat no és la biologia, però va reiterar que existeixen les condicions "adequades" perquè hi hagi algun tipus d'éssers vius.
Per constatar l'existència de vida en aquest planeta, Vogt va dir que "és bastant imaginable" que s'aconsegueixi en dues generacions de vida, uns 200 anys, si s'envien robots sofisticats que transmetin dades fotogràfics sobre el planeta.

TEMAS DE ACTUALIDAD. Descubren el primer planeta potencialmente habitable fuera del Sistema Solar

Descubren el primer planeta potencialmente habitable fuera del Sistema Solar

Washington, 29 sep (EFE).- Astrónomos de Estados Unidos han descubierto el primer planeta fuera del Sistema Solar que cumple con las condiciones de temperatura y gravedad para ser potencialmente habitable.

Este 'exoplaneta', según informaron hoy en una rueda de prensa los responsables del hallazgo, se encuentra en el centro de una "zona habitable", a una distancia de una estrella donde recibe suficiente energía estelar para tener agua líquida en su superficie y, por tanto, sustentar la vida.

La habitabilidad de un planeta depende de varias condiciones, pero la existencia de agua líquida y de una atmósfera son dos de los más importantes factores para que exista vida.

En este planeta, a 20 años luz de la Tierra y en órbita de la estrella Gliese 581, los científicos han detectado las condiciones "adecuadas" de temperatura para que haya agua, y de gravedad para que exista una atmósfera.

"El planeta está a la distancia correcta (de la estrella) para que haya agua, ni con mucho calor ni con mucho frío, y con una gravedad similar a la de la Tierra para que haya una atmósfera", explicó en una conferencia uno de los científicos a cargo de la investigación, Steven Vogt.

El descubrimiento del planeta está detallado en un estudio que publicará la revista Astrophysical Journal y que está basado en once años de investigación en el observatorio W M. Keck de Hawai (EE.UU.), financiada por la Fundación Nacional de Ciencia de Estados Unidos y la agencia espacial NASA.

La masa del planeta descubierto es de tres a cuatro veces mayor que la Tierra y, como el resto de planetas del mismo sistema, orbita casi en círculos. Su trayectoria alrededor de la estrella es de 37 días.

Según los científicos, se trata de un planeta que se encuentra orbitando alrededor de la estrella Gliese 581, en la constelación Libra, y es "probablemente" rocoso, con una superficie firme y con suficiente gravedad para mantener una atmósfera.

Otros científicos habían clamado antes el descubrimiento de dos planetas potencialmente habitables alrededor de esa misma estrella en los bordes de la zona considerada adecuada para vivir.

En la parte más cercana y caliente a la estrella, se encontró el planeta "c" y en el extremo más lejano y frío, el planeta "d".

No obstante, tan solo algunos astrónomos creían que el segundo podía reunir las condiciones para ser habitado si tenía una atmósfera gruesa y con un efecto invernadero fuerte que lo pudiera calentar.

En cambio, el nuevo planeta hallado, nombrado "Gliese 581 g", está justo en el centro de la zona considerada de habitabilidad.

Además, uno de sus lados está siempre mirando a la estrella y disfrutando de perpetua luz del día, mientras que el otro lado mira hacia el lado opuesto de la estrella y se encuentra en perpetua oscuridad.

La zona más habitable de la superficie del planeta sería la línea entre la sombra y la luz, donde existe un amanecer y un atardecer perpetuos, dependiendo del punto de observación.

En esa área conocida como "terminator", "cualquier forma de vida emergente tendría un amplio rango de climas estables para elegir y evolucionar alrededor", señaló Vogt.

Además de este planeta se descubrió otro orbitando en la misma estrella, por lo que con estos dos hallazgos hay un total de seis planetas a su alrededor, el mayor número conocido en un sistema planetario aparte de nuestro Sistema Solar.

Los científicos auguraron que a este descubrimiento seguirán muchos más del mismo tipo en los próximos años porque tan solo falta "tiempo" para recabar datos, y porque consideraron "relativamente pronto" el hallazgo, en alusión a 11 años de observaciones.

"Este sistema está muy cerca y lo hemos encontrado tan pronto. Eso significa que hay miles de millones más. Estamos en una nueva era de descubrimientos", dijo el coautor principal del estudio, Paul Butler.

Vogt se aventuró a asegurar que "personalmente" cree que "hay un 100 por cien de probabilidades de que exista vida" en ese planeta, debido tanto a las condiciones detectadas como a la capacidad "agresiva" de los seres vivos a adaptarse.

"Es bastante difícil parar la vida cuando tienes las condiciones adecuadas", concluyó.

A su lado, Butler prefirió "no especular" y se escudó en afirmar que su especialidad no es la biología, pero reiteró que existen las condiciones "adecuadas" para que haya algún tipo de seres vivos.

Para constatar la existencia de vida en ese planeta, Vogt dijo que "es bastante imaginable" que se consiga en dos generaciones de vida, unos 200 años, si se envían robots sofisticados que transmitan datos fotográficos sobre el planeta.

dimecres, 29 de setembre del 2010

ARQUITECTURA - NEOLÍTIC

La primera arquitectura

Els grups humans paleolítics eren nòmades i bona part dels neolítics també eren nòmades o semisedentaris. A més dels refugis en coves, hi degué haver formes de protegir-se de la intempèrie i l'acció dels depredadors; potser foren "construccions" efímeres, de les quals no han quedat vestigis.

Ja a Çatal Hüyük, a l'actual Turquia (10.000-6.000 a.C.), s'hi troben restes d'habitatges estables; el material de construcció era l'argila (peces assecades al sol). Les successives construccions sobre les restes neolítiques fan difícil de reconstruir i d'imaginar com era la primera arquitectura.

L'arquitectura monumental més antiga que es coneix són els anomenats megàlits. Es tracta, segurament, de monuments funeraris construïts amb grans blocs de pedra rebaixada en formes cúbiques o paralel·lepípedes.

La forma megalítica més senzilla és el menhir, un simple bloc clavat verticalment a terra. S'han trobat també alineaments de menhirs i de cromlecs, conjunts de menhirs que formen un cercle (Stonehenge, Anglaterra). Més complex és el dolmen que té coberta (cova de Menga, Màlaga). Els talaiots i les navetes són megàlits propis de les illes Balears.

[qüestionari]

NEOLÍTIC

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris.

Aquest terme va ser proposat el 1865 per l'historiador John Lubbock.[1] El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no només percudits, sinó també polits. De tota manera, l'essencial en aquest període no són els estris, sinó els canvis econòmics produïts, com l'aparició de l'excedent de producció, i les conseqüències socials.

Aquest llarg període se sol dividir en tres fases: el neolític inicial, el mitjà i el final.


Imatges NEOLÍTIC

PALEOLÍTIC

El Paleolític, del grec (παλαιός, paleos=antic, i λίθος, lithos=pedra) Antiga Edat de pedra; el terme va ser creat per l'arqueòleg John Lubbock al 1865, per oposició al Neolític (edat moderna de la pedra); constituint juntes el que es denomina Edat de Pedra (s'insisteix en l'elaboració d'utensilis de pedra per a establir l'oposició a la Edat dels Metalls).

És una etapa de la prehistòria caracteritzada per l'ús de utensilis de pedra tallada; encara que, també s'usaven altres matèries primeres orgàniques per a construir diversos utensilis: os, asta, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. (mal conservades i poc conegudes). És el període més llarg de la història que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (en Àfrica) fins a fa uns 9.000 aC. aproximadament i es divideix en tres fases: El Paleolític inferior, el Paleolític mitjà i el Paleolític Superior, en aquest se li afegeix un període terminal anomenat Epipaleolític (l'etapa següent a l'Epipaleolític i anterior al Neolític és el Mesolític).

El Paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments gruixuts, pesants, difícils de manejar, malament treballats en la seva majoria. No tenen plena capacitat constructora. L'home del Paleolític era nòmada, és a dir, s'establia en un lloc i es quedava en ell fins a esgotar els recursos naturals.

Imatges PALEOLÍTIC



EXERCICI DE REFORÇ

DEFINICIÓ PREHISTÒRIA - HISTÒRIA

La història és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials. Es contraposa a la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'escriptura. També s'anomena història el passat humà mateix narrat per la disciplina històrica.

En un sentit més general, el terme Història també es pot utilitzar per designar la Informació sobre el passat (per exemple, Història Natural, o Història Geològica de la Terra).

La història, com a disciplina intel·lectual, no forma part de les ciències exactes sinó de les ciències socials i humanes així com de les ciències literàries. La història es diferencia de l'arqueologia per la seva referència essencial a l'escriptura.

Exenciones de la prueba de CFGM ( castellà)

Traducció català > castellà

Exenciones de la prueba

Exención de la materia de lengua catalana

La pueden solicitar (hasta el 10 de marzo de 2010) las personas que acrediten menos de dos años de residencia en Cataluña hasta el día de la prueba y no han estudiado catalán en su escolaridad.

La solicitud se realizará en el Servicio de Inmersión y Uso de la Lengua de la Dirección General de Planificación y Entorno del Departamento de Educación.

Exención del ámbito científico-tecnológico

La pueden solicitar:

1) Las personas que tienen experiencia laboral en cualquier ámbito profesional, que acrediten como mínimo un año de experiencia laboral a jornada completa o el tiempo proporcional en caso de jornada reducida.

Para acreditarlo es necesario presentar el original del informe de vida laboral de la Tesorería General de la Seguridad Social donde figure la persona interesada en situación de alta con un total de tiempo efectivo igual o superior a un año.

La solicitud se presentará (hasta el 20 de abril de 2010) a cualquier instituto dependiente del Departamento de Educacióon se cursan ciclos formativos de formación profesional.

2) Las personas que tienen experiencia en tareas de voluntariado, experiencia deportiva o acrediten la condición de deportistas de alto nivel o de alto rendimiento.

La solicitud se presentará (hasta el 10 de marzo de 2010) a la Dirección General de Enseñanzas Profesionales, Artísticas y Especializadas.

3) Las personas que acrediten, como mínimo, una unidad de competencia, o bien hayan superado todos los créditos asociados a una unidad de competencia del ciclo formativo de grado medio que quieren cursar, mediante la realización de las pruebas para la obtención del título de técnico o técnica.

La solicitud se presentará (hasta el 20 de abril de 2010) a cualquier instituto dependiente del Departamento de Educación donde se cursan ciclos formativos de formación profesional.

4) Las personas que cursan con aprovechamiento un programa de cualificación profesional inicial.

No es necesario hacer ninguna solicitud para que los datos de matrícula del programa de cualificación profesional inicial se contrastan con los datos de inscripción a la prueba y la exención se otorga automáticamente a todas las personas inscritas que cursan y superan un programa de cualificación profesional inicial.

5) Las personas que superan un programa de cualificación profesional inicial.

La solicitud se presentará (hasta el 20 de abril de 2010) a cualquier instituto dependiente del Departamento de Educacióon se cursan ciclos formativos de formación profesional.

* Relación de personas procedentes de un programa de cualificación profesional inicial que tienen la exención del ámbito científico-tecnológico [PDF, 122,01 KB.]
* Solicitud de exención del ámbito científico-tecnológico de la prueba de acceso a ciclos formativos de formación profesional y las enseñanzas deportivas de grado medio [PDF, 47,01 KB.]


Exención total de la prueba

La pueden solicitar las personas que en un curso anterior superaron los módulos obligatorios (A y B) de un programa de cualificación inicial en un curso anterior (con una calificación final igual o superior a 8).

dilluns, 27 de setembre del 2010

INFORMACIÓ PROVES

Departament Educació

Proves

Prova d'accés al grau mitjà de formació professional

Atenció : Exempcions de la prova

PROGRAMACIÓ CIÈNCIES SOCIALS

VI. Àrea de ciències socials

a) Temari

1. Les diferents línies imaginàries (paral·lels, meridians...), per situar-se en un globus terraqui i en un planisferi.

2. Els principals accidents geogràfics del planeta, en especial d'Europa, Espanya i Catalunya.

3. La distribució de la població en el món i els fenòmens de migració, immigració i emigració.

4. Les diferents etapes de la història amb els fets històrics que les delimiten.

5. La cultura clàssica, amb especial atenció a la democràcia i a la romanització.

6. El naixement d'Europa amb especial atenció a Catalunya.

7. La importància de la burgesia com a motor de canvi polític i econòmic a partir del segle XVIII.

8. Els trets innovadors de la revolució industrial a Europa i Catalunya.

9. Els principals esdeveniments polítics i econòmics del segle XX al món, Europa, Espanya i Catalunya.

10. L'estructura política de l'Estat espanyol i de Catalunya: la sobirania, la Constitució, l'Estatut.

b) Criteris d'avaluació

1. Coneix i situa en el globus terraqui i en el planisferi les següents línies imaginàries: paral·lels, meridians, equador, meridià de Greenwich, fusos horaris...

2. Coneix i localitza els principals accidents geogràfics del planeta, en especial d'Europa, d'Espanya i de Catalunya.

3. Coneix els components de l'estructura demogràfica de la població (natalitat, mortalitat, creixement natural, migració, emigració, immigració...).

4. Sap diferenciar les diferents etapes de la història a partir dels diferents fets històrics que les determinen.

5. Reconeix els elements propis de la cultura clàssica, en especial la democràcia grega i la romanització.

6. Té coneixement del naixement d'Europa a partir de les estructures medievals, tot fent atenció a la particularitat de Catalunya.

7. Coneix el paper de la burgesia com a motor de canvi econòmic i polític a partir del segle XVIII a Europa.

8. Coneix els trets innovadors de la revolució industrial: tecnològics, d'organització del treball, i les seves conseqüències sobretot socials.

9. Té coneixement del principals fets històrics (guerres mundials, la II República espanyola, la Guerra Civil espanyola, la Guerra Freda, el crac del 1929...), i de pensament del segle XX (nazisme, comunisme, capitalisme...).

10. Té coneixement dels conceptes de: sobirania, sufragi universal, autodeterminació. L'estructura política de l'Estat espanyol i de Catalunya (la Constitució espanyola, l'Estatut, les Institucions...).

11. Coneix la Unió Europea. Països que la formen; institucions; moneda.

dimecres, 22 de setembre del 2010

PROGRAMACIÓ CFGM SOCIALS

La propera setmana tindreu en aquest bloc el guió de tot el temari que haurem de preparar per la prova de CFGM.
També el teniu al dossier que us vaig donar dimarts passat (21/09/10).

dimecres, 15 de setembre del 2010

DARWIN

QUESTIONARI DARWIN

  1. Busca la biografia de Darwin.
  2. Explica amb les teves paraules la teoria de l'evolució de Darwin.
  3. Altres teories en relació a l'origen de l'ésser humà. Exemples.
  4. Material de reforç: VIDEO YOUTUBE - "Charles Darwin y las Galápagos".