PALEOLÍTIC

El Paleolític, del grec (παλαιός, paleos=antic, i λίθος, lithos=pedra) Antiga Edat de pedra; el terme va ser creat per l'arqueòleg John Lubbock al 1865, per oposició al Neolític (edat moderna de la pedra); constituint juntes el que es denomina Edat de Pedra (s'insisteix en l'elaboració d'utensilis de pedra per a establir l'oposició a la Edat dels Metalls).

És una etapa de la prehistòria caracteritzada per l'ús de utensilis de pedra tallada; encara que, també s'usaven altres matèries primeres orgàniques per a construir diversos utensilis: os, asta, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. (mal conservades i poc conegudes). És el període més llarg de la història que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (en Àfrica) fins a fa uns 9.000 aC. aproximadament i es divideix en tres fases: El Paleolític inferior, el Paleolític mitjà i el Paleolític Superior, en aquest se li afegeix un període terminal anomenat Epipaleolític (l'etapa següent a l'Epipaleolític i anterior al Neolític és el Mesolític).

El Paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments gruixuts, pesants, difícils de manejar, malament treballats en la seva majoria. No tenen plena capacitat constructora. L'home del Paleolític era nòmada, és a dir, s'establia en un lloc i es quedava en ell fins a esgotar els recursos naturals.

Imatges PALEOLÍTIC